El dret a l'existència i la reforma constitucional

Lluís Pérez Lozano

Un dels arguments més poderosos que el moviment de reivindicació de l'habitatge digne està esgrimint en aquests moments fundacionals al Regne d'Espanya és el de que el dret a un habitatge digne és un dret reconegut per la Constitució espanyola. Evidentment que aquest recordatori no constitueix per si mateix un element de pressió especialment important sobre la classe política del Regne d'Espanya, que en aquests moments prefereix fer veure que el problema de l'habitatge no existeix. El que si que constitueix aquest argument és una font d'autoritat moral suficient com per a aparèixer davant dels ulls de la opinió pública, no com un grup d'esvalotadors i radicals nihilistes, sinó com els més fidels guardians de la lletra i l'esperit de la Constitució pel que fa a la problemàtica de l'habitatge. Suposa una indefugible bufetada al rostre dels polítics: “no estem fent res mes que reclamar-vos que compliu la Carta Magna d'on se suposa que emana la vostra legitimitat per a governar-nos”.

Els i les defensores de la Renda Bàsica no tenim, a hores d'ara, quelcom similar a on agafar-nos quan plantegem les nostres reivindicacions. Òbviament, no és el més gran dels nostres problemes, i sigui com sigui portem a les esquenes anys i panys de treball teòric, suficients com per posar sobre la taula multitud de bones raons en favor de la nostra proposta, raons que van molt més enllà del que pugui dir o deixar de dir la Constitució. El cas és, però, que més tard o més d'hora s'obrirà un procés de reforma constitucional que els grans partits majoritaris espanyols ja estan incubant. És d'imaginar que, quan el procés s'obri, multitud de grups intentaran aprofitar qualsevol escletxa oberta per a constitucionalitzar les seves aspiracions.

No estaria de més, doncs, que els caps pensants i dirigents del moviment pro-Renda Bàsica anessin plantejant-se si no seria una bona idea indicar als partits d'esquerres la necessitat de constitucionalitzar el dret a l'existència com a dret de ciutadania. Segurament no és l'aspiració més important a la qual podem dedicar els nostres esforços, i segurament que no hi faltaran raons que ho desaconsellin. Abans, però, de descartar la idea, caldria una reflexió serena sobre els beneficis que podria aportar. Entre ells, per exemple, el de que a la pràctica obligaria moralment l'Estat a implantar la Renda Bàsica o quelcom similar (com ara un impost negatiu sobre la renda), ja que difícilment es pot garantir el dret a l'existència de la ciutadania, de tota la ciutadania, mitjançant la complicada teranyina de subsidis condicionats que conformen l'actual Estat del Benestar espanyol. És com per pensar-hi, si més no.